Cap on va el cànon de sanejament?

Des del principi d’aquesta legislatura, tal i com reflecteixen els acords de govern, s’està fent feina en la transferència o delegació de les competències en matèria de recursos hídrics i obres hidràuliques al Consell Insular de Menorca per tal d’avançar en la insularització del servei integral de l’aigua.

Unes competències tan complexes com aquestes requereixen disposar de tota la informació per poder valorar-ne l’abast, i en aquest sentit, el ple del consell de 17 de febrer de 2020 va acordar sol·licitar al Govern de les Illes Balears la realització dels estudis de viabilitat per a la transferència o delegació de competències.

Enfora de mantenir una actitud passiva mentre s’esperen aquests estudis, s’ha mantingut una actitud propositiva i s’han elaborat dos informes de marcada visió insular menorquina. El primer, específic sobre les estacions depuradores d’aigües residuals de Menorca, tant públiques com privades, amb informació tècnica i econòmica; i el segon, centrat en la recaptació i el retorn efectiu estimat del cànon de sanejament pel conjunt de l’illa.

El cànon de sanejament d’aigües es va crear com un tribut destinat al finançament de les actuacions de sanejament de l’aigua en els nuclis urbans, incloent l’evacuació, tractament i reutilització de les aigües residuals i, en general, de tota la política hidràulica de la comunitat

Autònoma de les Illes Balears, i la seva recaptació ha de destinar-se íntegrament a aquesta finalitat, malgrat en algunes èpoques no ha estat així.

Atenent a la informació a la qual s’ha pogut accedir, la recaptació pel conjunt de les Illes Balears representa uns ingressos d’uns 80 milions d’euros anuals segons la mitjana dels darrers anys. D’aquests, al voltant d’uns 8 milions d’euros, el que representa un 10 % del conjunt, és el que que provindria de Menorca, en base al que s’ha pogut recollir des de diverses fonts.

Si com s'indica al principi, la principal finalitat d’aquest tribut és el finançament del sanejament i tractament de les aigües residuals, de la informació disponible s’extreu que se’n destinen al voltant d’uns 6 milions d’euros pel conjunt de Menorca, mentre que la resta se suposa que es destina a política hidràulica, sense que se’n conegui prou ni el detall ni la distribució territorial.

Val a dir que les dificultats per obtenir les dades són considerables, fins al punt que per conèixer la recaptació per al conjunt de l’illa s’ha hagut de recórrer als ajuntaments i gestors dels diversos serveis d’aigua i sanejament.

En aquesta línia, s’han fet una sèrie de propostes de modificació i actualització de la normativa aplicable al cànon de sanejament, la primera de les quals enfocada a la transparència, sol·licitant el compromís del Govern a fer pública la informació detallada de la recaptació del cànon, segmentada per illes i municipis; i de la mateixa manera, la informació detallada de la seva destinació, segmentada per illes, municipis i projectes o actuacions finançades.

A més de voler conèixer els detalls de tota aquesta informació econòmica, altres aspectes que es consideren clau són garantir el caràcter finalista d’aquest tribut per finançar exclusivament actuacions lligades al cicle integral de l’aigua, i que la recaptació no es desvia a altres usos, tenint en compte les necessitats a satisfer actuals i futures.

En relació a aquestes necessitats, també es creu convenient la realització dels estudis econòmics pertinents per garantir la recuperació de costos tal com mana la Directiva Marc de l’Aigua, no només per a les inversions, també per a la seva conservació i manteniment; així com aplicar el principi de qui contamina paga, entès com a mesura de fiscalitat ambiental que gravi de forma proporcional a qui més aigua consumeixi.

Un altre aspecte fonamental, malgrat els criteris han de ser eminentment tècnics, és establir un repartiment proporcional i equilibrat en funció de la recaptació efectiva a cada illa, i amb la participació activa dels consells insulars, com a coordinadors territorials de les illes respectives, en la presa de decisions quant a la seva distribució i priorització en cas necessari.

En paral·lel, s’ha d’establir un sistema clar, definit, objectiu i detallat de les matèries i conceptes finançables amb la recaptació del cànon, independentment de l’administració competent per executar-les. Per què no destinar recursos a la regeneració i reutilització d’aigües residuals? O a la restitució del medi on es retornen els efluents? O a la recuperació dels aqüífers, dels torrents, de les zones humides, de les aigües costaneres…? Probablement, de l’original cànon de sanejament, convengui evolucionar cap al cànon de l’aigua.

Totes aquestes propostes, en definitiva, encaixen plenament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que entre les seves metes inclouen «Recolzar i enfortir la participació de les comunitats locals en la millora de la gestió de l’aigua i del sanejament». I traslladat al nostre territori, aquesta participació local encaixa perfectament en les aspiracions menorquines de participar activament en la gestió de l’aigua amb una visió insular adaptada a les particularitats de Menorca en tant que Reserva de Biosfera.