Carretera general: L'herència que ens va deixar el PP

No és nou que el tema de la Carretera General és un dels que més controvèrsies suscita entre menorquins i visitants.

En aquest mateix diari, el dia 28 d'agost, la senyora Misericòrdia Sugrañes, (Portavoz Grupo Popular en el CIMe) fa tot un seguit d'acusacions contra l’actual Equip de Govern del Consell Insular en referència a aquest tema. Acusacions que no estan en absolut fonamentades i que poden induir a error als lectors.

Diu la senyora Sugrañes, que les obres es van interrompre el setembre del 2015, i és cert, però obvia que durant el mandat del Partit Popular al Consell Insular, i tenint el projecte aprovat des del 2012, ells no varen començar fins al setembre del 2014, demorant més de dos anys aquest inici d'obres. En què van perdre el temps durant aquests dos anys? Ho ignorem, però d'entrada ja es va perdre un temps preciós que va condicionar la posterior obra.

I la va condicionar perquè es va haver de demanar una reprogramació d'obres al Ministeri a Madrid per poder així complir amb el que establia el Conveni signat amb ells.

Tal com dic, comencen les obres al setembre 2014 just nou mesos abans que hi hagi un canvi de Govern al Consell Insular, i comencen justament per les dues estructures que havien generat una gran resposta ciutadana en contra. Comencen pels dos ponts (L'Argentina i Rafal Rubí) que havien fet que una gran part de la ciutadania de Menorca, de tots colors polítics, s’hi manifestés en contra.

Amb el canvi de govern, s'observa que només hi havia un 20% de l'obra executada, quan segons la programació aprovada havia de ser d'un 88%, i que la UTE que executava les obres, quan només feia tres setmanes que havia començat (Octubre 2014) havia presentat una desviació del pressupost d'un 38% equivalent a 2.900.000 Euros, quan el plec de condicions només permetia un increment màxim del 6,5%.

Amb tot això damunt la taula, des del Consell Insular no es podia fer altra cosa que aturar les obres, i rescindir el contracte amb l’empresa adjudicatària de l'obra. Si amb un 20% d'obra executada la desviació de pressupost era de 2.900.000 euros, en arribar a acabar l'obra on estaria la desviació? Seguint la mateixa proporció serien quasi 15 Milions d'euros. Amb quins diners es fiava pagar tot això?

Així, l'Equip de Govern del Consell Insular va decidir, que davant la gran resposta ciutadana de rebuig a les estructures, davant la desproporció d'aquestes estructures i perversió pel territori menorquí i davant la gran despesa que s'estava produint desviant-se del pressupost, que el més convenient per Menorca era aturar les obres, i mirar de reconduir-les en un sentit coherent i adequat al pressupost i a les necessitats reals de l’illa.

No hem d'oblidar que tal com diu la senyora Sugrañes, eren només 11 quilòmetres, i en aquests 11 quilòmetres hi havia TRES estructures a doble nivell planificades pel Partit Popular.

No, senyora Sugrañes, no és aquest el model de carretera que volem per Menorca. Per Menorca volem una carretera segura, això sí, però respectuosa amb el medi ambient. No hem de consumir més territori de l‘estrictament necessari. No hem de fomentar i construir estructures que no es corresponen ni amb el model d’una illa declarada Reserva de la Biosfera ni amb l'estil de vida que ens és propi. Volem una carretera, com dic, segura, còmoda però respectuosa, que no envaeixi el nostre paisatge.

És per això que arribats al punt de la suspensió de les obres en curs, es va començar a estudiar quina podria ser la millor opció per suprimir aquestes estructures que vostès es van apressar a aixecar.

Però això no treu que no es faci res mentre s'estudia el tema. Es construeix el nus d'entrada a Alaior, amb una reducció del territori ocupat de més de 3.000 metres quadrats, i es fa tota la remodelació del tram que va des de Ferreries fins a Ciutadella.

El Partit Popular, quan va estar al Govern del Consell Insular, sabia bé el que es feia, i ho volia deixar "Atado y bien atado", com és la norma en aquestes formacions polítiques. En tenir les dues estructures començades a construir, la dificultat per no acabar-les és màxima, ja que s'ha de trobar la legalitat que ho permeti.

Aquest empar legal s'ha trobat, en el cas de la de Rafal Rubí amb unes Directrius Paisatgístiques que estan incloses en el Pla Territorial Insular, aprovat inicialment. Actualment s'està treballant en el Projecte Constructiu d'aquest tram que permetrà, en el moment que PTI estigui aprovat definitivament, l'esbucament d'aquesta estructura i la reforma de la carretera d'acord amb els criteris de sostenibilitat i cura del territori, sense oblidar mai la seguretat viària, que és del tot primordial.

En el cas de l'Argentina, no és que es reconegui la utilitat del pas elevat, no, és que no s'hagi pogut trobar cap motiu que legalment justifiqui l'esbucament. Si el Govern del Partit Popular no hagués frisat tant en començar a construir el pont, per deixar-ho "atado y bien atado", no haguérem tingut tantes dificultats a l'hora de plantejar un altre model per la reforma de la carretera, el model que aquest Equip de Govern i bona part de la ciutadania menorquina vol.

Ja per acabar, voldria fer esment al que diu la senyora Sugrañes en aquest mateix article. Es refereix a mi com: "LA CONSELLERA DE MOVILIDAD REDUCIDA". Senyora Sugrañes, si el que vostè pretenia era insultar-me, no ho ha aconseguit. Recordi que "no ofèn qui vol sinó qui pot", i vostè, està molt lluny de poder-me ofendre. Vostè ha insultat, i molt, a tantes persones que sí que tenen mobilitat reduïda. Des del Departament de Mobilitat, del qual som Consellera, es treballa cada dia perquè en la mida del possible les seves dificultats diàries es vegin minvades a l'hora d'utilitzar un transport públic. L'educació i les bones maneres no estan renyides amb les reivindicacions. No tot val en política i el fair play que els ciutadans esperen i desitgen per part dels seus representants, en el cas de vostè, ha estat inexistent. La política i la societat menorquina es mereixen un respecte. Respecte que vostè no té.