Ens interessa l’economia només com a instrument per a millorar el benestar de la gent.
Volem donar solcs raonables a l’economia de mercat per a l’assignació de determinats béns i serveis, i en altres casos, més substancials per al benestar de la gent, pretenem reassignar el que assignin els agents privats per objectius de major equitat.
A l’àmbit ideològic, els valors de respecte al patrimoni natural i cultural de l’illa és el nostre distintiu. Això implica vetllar pels costos socials del malbaratament del patrimoni, dels recursos esgotable, la defensa de la terra i de les generacions, tant presents com futures.
Per tot això ens hem de fer forts contra l’optimisme del cicle favorable, per a no deixar-nos emportar per la més i més generació de renda, ni en la seva fase baixa, on la penúria de l’atur i la pèrdua d’ingressos pressiona contra l’estoc (el patrimoni), per a intentar salvar, creuen alguns, el flux (la renda, el consum).
Marca la nostra agenda política allò estructural sempre fet prevaldre per sobre d’allò conjuntural, l’estoc sobre el flux, el mig i llarg termini sobre el curt placisme, les pauses sobre les presses, l’interès conjunt per sobre de l’individual.
L’acció exigible a les administracions ha de ser propositiva en exigir còmput de costos socials, incorporar una taxa de descompte que no malmeti el benestar dels nostres néts, incentivar externalitats positives (capital humà, infraestructures, serveis de salut i capital social) i neutralitzar les negatives (contaminació, sorolls, inseguretat).
Menorca sense fronteres s’ha de governar com un gran consorci d’administracions gestor de serveis des d’un sol planejament insular. La fiscalitat ha d’estar lligada a la liquidació de les plusvàlues de l’activitat econòmica i no a la seva generació. La fiscalitat que incideixi sobre les famílies les ha d’amortir el major cost d’insularitat de transport i de cost de la vida.
Per tot això hem d’exigir un finançament propi (tant autonòmic com de l’estat al nostre territori) que estigui a l’alçada de les necessitats ciutadanes i en correspondència a l’esforç fiscal dels nostres contribuents, també a la vista de les divises aportades a l’estat i l’ocupació creada per treballadors d’aquí i de fora de l’illa.
Ens volem distingir com a terra d’acollida però amb limitacions. Gradualment i amb acompanyament dels serveis socials, no en resposta massiva a suposades necessitats empresarials, i exigim dels nouvinguts un compromís inequívoc de permanència amb respecte a la llengua i cultura menorquina i els valors que impregnen el capital social.
Ens distingeix una pàtina neta de corrupció, de proximitat amb la gent, de mai tenir por a retre comptes. No som "gente bien".
El futur de l’economia és ara més que mai incert. Els canvis tecnològics fan obsoletes determinades activitats, la feina ben feta garant de futur és substituïda per una emprenedoria cada cop més anticipant, creadora de demanda més que servidora d’oferta existent. En la qui encerta s’emporta la gran plusvàlua, dispars d’un sol tret. Això implica vetllar per les conseqüències d’aquesta nova economia (sobre els qui restin fora dels canvis que s’esperen) i ajudar a què les ventades del mercat i els tsunamis de les crisis no s’emportin el que tant ha costat construir a la nostra societat: indústria alimentària, amb certa manufactura i de serveis (com més personalitzats, generadors d’externalitat, reputacionals i d’experiència, millor).
Ens agrada tenir visitants. Però busquem estima i no quantitat, no volem ser “low cost” ni batre records turístics. Menorca ha de ser vista com una sola marca amb la que la indústria turística resti vinculada a la resta d’activitats locals.
Josep Castells, portaveu de Més per Menorca al Parlament