Dos anys positius al Govern insular després de la paràlisi que provocà el PP

El coordinador general, Nel Martí, destaca que els darrers quatre anys dels 'populars' al capdavant de la institució insular van convertir el govern de l’illa en una delegació territorial dels deliris de Bauzá, amb conseqüències a tots els nivells

27/07/2017
Preto, Martí, Salord i Maria Preto, Martí, Salord i Maria

Els consellers de Més per Menorca, Maite Salord, Miquel Àngel Maria i Miquel Preto, i el coordinador general i diputat Nel Martí han valorat molt positivament la feina feta en els dos anys de Presidència al Consell Insular de Menorca i han plantejat els reptes de futur.

Martí ha recordat que a les passades eleccions autonòmiques al Parlament i als consells insulars, Més per Menorca va obtenir uns resultats “molt bons que ens van permetre passar d’un a tres representants al Consell Insular de Menorca”. Tres representants que eren claus per sumar als tres del PSIB i als dos de Podemos, i permetre així una majoria que va possibilitar el canvi a la institució insular; però que, tal com ha afirmat el coordinador general, “constituïen alhora un important suport i impuls al projecte menorquinista de MÉS per Menorca”.

“La nova representació electoral obtinguda no només permetia a MÉS per Menorca ser decisiva per a obtenir un govern de canvi, sinó que a més ens permetia assolir la màxima representació institucional de Menorca, la presidència del Consell Insular de Menorca. Si per a qualsevol partit polític assumir la presidència de la institució és un objectiu, per a Més per Menorca, com a partir menorquinista, hereu d’aquelles forces polítiques, moviments i persones que han lluitat tant per l’autogovern de l’illa i per fer del Consell el “govern de Menorca”, tenir la presidència ha estat no només un honor, i un repte, sinó una fita històrica.”, ha afegit Martí.

Una fita històrica que ha deixat empremta
El diputat ha subratllat que el canvi ha estat radical, d’arrel. “Els darrers quatre anys del Partit Popular al Consell Insular de Menorca van convertir el govern de l’illa en una delegació territorial dels deliris de Bauzá, amb conseqüències a tots els nivells. Primer de tarannà, d’obertura i de proximitat. I en aquest sentit ha estat clau la persona de na Maite Salord. Tal vegada la figura que millor representa aquesta idea és la Comissió de Greuges i el Consell d’Illa. Però també el fet de saber estar al costat de les institucions de primera proximitat a la gent, els ajuntaments, en temes de gestió quotidiana, i en projecte de dimensió d’illa com el Verge del Toro o el Teatre des Born, entre d’altres”.

Per la seva banda, Maite Salord ha destacat que la principal característica d’aquests dos anys de mandat és que s’ha tornat a posar en marxa el Consell Insular de Menorca. “El juny de 2015 van trobar un Consell tan aturat com no ho havia estat mai al llarg dels seus trenta anys d’existència. Un Consell marcat per la falta de lideratge, falta de projecte, falta d’iniciativa i inseguretat jurídica en dos dels temes cabdals que hem hagut d’afrontar, com són la revisió del PTI, superant el ‘bunyol’ de la Norma Territorial Transitòria, i la reconducció de les obres de la carretera general. El Consell s’havia convertit en una administració grisa, que es limitava a gestionar els temes ineludibles, però no va ser capaç de posar en marxa nous projectes estratègics per a Menorca, ni tan sols de gestionar la continuïtat d’iniciatives que estaven consolidades i en marxa”. 

L'actual vicepresidenta primera i presidenta insular fins aquest mes de juliol ha indicat que “dos anys més tard, el Consell Insular de Menorca torna a ser allò que sempre havia estat, i que és el que demanen els menorquins: el Govern de Menorca, la institució que marca el dia a dia de la política menorquina, i la veu de Menorca davant Palma i Madrid”,

La consellera Salord ha destacat que els grans reptes dels dos anys de govern que hi resten són:

- Tot i que Menorca és l’illa amb el model econòmic més diversificat, el turisme és, sens dubte, el motor de l’economia insular. Per tant, el repte és continuar treballant per una indústria exportadora forta; per un sector agrari i pesquer capaç d’enfrontar-se als nous reptes amb garanties de futur; per un petit comerç singular; per empreses de recerca i innovació que donin sortides laborals als més joves; i, evidentment, per un turisme de qualitat, no només en un sentit econòmic, sinó en tant que respectuós amb l’entorn natural i interessat en la cultura (patrimoni, gastronomia, tradicions, etcètera).

- Millores socials i sanitàries per als menorquins: residència Verge del Toro, millores en els centres assistencials (Casa de la Infància, Santa Rita, etcètera).

- Avançar en el projecte de millora de la carretera general Me-1, partint sempre dels criteris de seguretat, sostenibilitat territorial, econòmica i jurídica.

- En matèria de promoció turística s’ha treballat també de manera intensa i ininterrompuda durant aquests dos anys. Cal recordar que la ferma aposta de Més per Menorca és que el traspàs en promoció turística sigui una realitat.

- Concloure la revisió del PTI que s'hauria hagut de fer el 2013 per la importància que té a l'hora de definir la Menorca del futur en temes tan importants com: revisar els paràmetres de creixement residencial i turístic; regular el lloguer turístic amb la zonificació; regular els aparcaments en rústic i definir un model d'accés a les platges verges; o regular la pernoctació i l'oferta de serveis lligats a l'activitat que genera el Camí de Cavalls, entre d’altres.

Nel Martí ha afegit que “avui, els temes claus per a la gent de Menorca han passat a ser projectes i compromisos en marxa: hostatge per a malalts i familiars que s’han de desplaçar a Son Espases; transport aeri sanitari urgent; desgravacions fiscals per a les famílies amb estudiants; apostes per inversions com el Pati de Sa Lluna o el Centre BIT Menorca; una tarifa màxima de 20 euros; així com aconseguir que els beneficis del turisme es redistribueixin a través de millores en les condicions laborals”.

El coordinador general ha destacat com a element definitiu de la presència de Més per Menorca al Consell: la visió territorial. “En dos anys hem revertit aquella cirurgia invasiva i agressiva a base de rotondes que volia el Partit Popular, per convertir i invertir en la millora la carretera general amb criteris de seguretat, i no de massificació. I hem tornat a posar en valor allò que pel Partit Popular era un problema, el PTI”.

 

 

Notícies relacionades

Més per Menorca se suma a la Declaració de la Llotja de Mar

Amb la signatura, ens comprometem amb el dret a l'autodeterminació, l'alliberament dels presos i la defensa de les llibertats civils i polítiques

El Consorci de Residus i Energia de Menorca presenta la campanya PRACTICA RECYCLING 2019-2020

La nova campanya de sensibilització continua fusionant el missatge del reciclatge amb l’esport, a través de la participació d’esportistes d'elit com Ruth Moll i els jugadors del Bàsquet Menorca