ARA MÉS: El dret a l'habitatge exigeix mesures urgents i responsabilitats institucionals

El desnonament de Maricarmen, una dona de 87 anys que ahir va ser expulsada de l'habitatge de Madrid on havia viscut durant set dècades, ha posat de manifest les conseqüències de l'emergència residencial que pateixen milers de persones. El seu cas evidencia les dificultats per garantir una protecció efectiva davant els desnonaments, fins i tot quan afecten persones d'edat avançada i en situació de vulnerabilitat.

El cas de Maricarmen no és un fet aïllat: és l'evidència d'un sistema que ha permès que l'especulació immobiliària passi per davant dels drets de les persones. Quan una dona de 87 anys pot ser expulsada de ca seva, després de tota una vida, és que hem deixat de tractar l'habitatge com un dret fonamental i l'hem convertit en una mercaderia al servei dels interessos d'uns pocs.

Ara MÉS expressam la nostra solidaritat amb totes les persones que pateixen situacions semblants. Reconeixem també la tasca dels sindicats de llogateres i dels moviments socials que treballen per defensar el dret a l'habitatge.

L'emergència residencial afecta greument el conjunt dels nostres territoris, on l’especulació, conjuntament amb la pressió turística i la competència entre els usos residencials i altres usos de l'habitatge agreugen les dificultats d'accés a una casa. Més enllà de casos extrems com el de Maricarmen, o el d’Olga de la setmana passada, són milers les persones que no poden pagar un lloguer, que no es poden independitzar, les que amb prou feines arriben a finals de mes o les que viuen en un infrahabitatge.

Davant aquesta situació, MÉS per Mallorca i Més per Menorca hem presentat iniciatives legislatives al Parlament de les Illes Balears així com al Congrés per combatre la compra especulativa i garantir que l’habitatge sigui per viure-hi. Aquestes propostes responen a la necessitat d'adoptar mesures específiques, adaptades a la realitat de cada territori, que garanteixin que els habitatges compleixin la seva funció social i prioritzin les necessitats de la població resident.

Malgrat reconeixem que bona part de la responsabilitat és dels governs autonòmics, que no estan fent ús de les seves competències exclusives, no podem oblidar que el Govern espanyol no està aportant solucions reals a aquesta dramàtica situació. Per això, reclamam a la Ministra d’Habitatge i al conjunt del Govern estatal que impulsi, dins les seves competències, les mesures legislatives i pressupostàries necessàries per reforçar la protecció de les persones vulnerables davant els desnonaments, limitar les pràctiques especulatives, ampliar el parc públic d'habitatge i garantir que l’habitatge sigui per viure-hi.

Així mateix, reclamam als governs autonòmics que exerceixin les seves competències en matèria d'habitatge i despleguin els instruments disponibles per donar resposta a les necessitats dels seus territoris. En el cas de les Illes Balears, això inclou l'avaluació i tramitació de les sol·licituds de declaració de zones de mercat residencial tensionat, així com l'impuls de polítiques que garanteixin l'accés de la població resident a un habitatge digne.

El PP, el PSOE, Vox i Junts estan, en diferent graus – per bel·ligerància antisocial en el cas de la dreta i l’extrema dreta i per omissió i manca de valentia en el cas dels socialistes- impedint que el problema de l’habitatge es resolgui a l’Estat espanyol.

Ara MÉS reafirmam el nostre compromís amb el dret a l'habitatge i amb la necessitat que totes les administracions competents assumeixin les seves responsabilitats per fer-lo efectiu.

La situació és insostenible i la gent no pot esperar més. Ja basta d'excuses, de promeses incomplertes i de mirar cap a una altra banda mentre milers de persones viuen amb la por de perdre ca seva. El drama de Maricarmen o el d’Olga no poden traduir-se en mesures simbòliques: és hora de ser valents, d'assumir responsabilitats i de passar de les paraules als fets. El dret a l'habitatge no pot continuar sent una promesa: ha de ser una realitat. I garantir-lo no pot esperar ni un dia més.