ARA MÉS cerca suports al Congrés per aprovar la Llei de cogestió aeroportuària

Ara MÉS es reuneix, avui, a Madrid, amb diverses forces polítiques amb representació al Congrés per cercar suports i sinergies en vista al debat i votació, a la cambra baixa, de la Llei de Cogestió Aeroportuària que ha impulsat la coalició.

Amb aquest objectiu el diputat de MÉS per Mallorca, Ferran Rosa, acompanyat de la secretària de relacions polítiques de la formació, Carme Gomila; el diputat de Més per Menorca, Josep Castells, i la secretària d’organització del partit, Noemí Garcia, i el representant d’ambdues formacions al Congrés, el diputat Vicenç Vidal, mantenen una ronda de contactes a la cambra baixa.

En primer lloc s’han reunit amb el grup plurinacional Sumar, en el qual està integrat Vidal, i que composen Esquerra Unida, els Comuns, Esquerra Unida del País Valencià, Iniciativa País Valencià-Compromís, el Partit Verd i el Moviment Sumar. Posteriorment s’ha mantingut una trobada amb Coalició Canària, Esquerra Republicana, EH Bildu i Compromís. Completen l’agenda les reunions amb PNB i Junts i amb Podem. Partits que s’han considerat sensibles amb les particularitats territorials, que poden entendre quines són les necessitats de les Balears i que poden comprendre la reivindicació de voler participar en la gestió dels aeroports.

També s’ha trobat escaient informar a Ecologistes en Acció i Greenpeace de la proposta legislativa que es va aprovar al Parlament, el mes d’abril passat i que s’ha remès al Congrés per a la seva presa en consideració que defensaran, precisament, Rosa i Castells, autors de la iniciativa, a banda d’una representant del grup parlamentari popular.

Ara MÉS els han traslladat el contingut de la normativa i la importància que té per a les Balears com a territori insular. Així, s’ha posat damunt la taula que els aeroports no són únicament infraestructures de transport a l’Arxipèlag, sinó que “són una peça central del model econòmic i condicionen directament la pressió humana que rebem”, en paraules de Rosa. La capacitat de vols i passatgers, les polítiques de connectivitat o les estratègies comercials dels gestors aeroportuaris “tenen efectes directes sobre la mobilitat, l'accés a l'habitatge, el consum de recursos naturals, la generació de residus i la pressió sobre els espais naturals”.

Mentre AENA pren decisions “d'acord amb criteris de rendibilitat econòmica i d'increment del trànsit aeri, les institucions d'autogovern són les responsables de gestionar-ne les conseqüències. Aquesta desconnexió entre qui decideix i qui assumeix els impactes fa necessari avançar cap a mecanismes de corresponsabilitat i participació efectiva dels territoris en la governança aeroportuària”, ha subratllat el mallorquinista.

En la mateixa línia, Castells ha incidit en que els “nostres aeroports són la porta d'entrada i sortida de casa nostra. Un servei bàsic i essencial mentre AENA els veu com una font d'ingressos que any rere any assoleix comptes rècord”. Si realment des de l'Estat Espanyol “se'ns vol considerar com a ciutadans de primera, i no com una colònia”, ha continuat, “ha de començar a entendre que les nostres infraestructures han d’estar al servei del resident, cobrir les nostres necessitats en mobilitat exterior, amb bones connexions i assequibles”. Considera a més que, al mateix temps, “ha d'entendre que les portes de ca nostra no poden romandre obertes cada any a milions de turistes sense cap mena de regulació ni sense tenir en compte els límits territorials que tenim. En aquests moments, la saturació i la massificació destorben el benestar dels menorquins, mallorquins, eivissencs i formenterers”.

En aquest sentit, el diputat al Congrés Vicenç Vidal, ha recordat que la Llei “no planteja la transferència dels aeroports ni la sortida de la xarxa estatal gestionada per AENA. Tampoc qüestiona l'existència d'un model aeroportuari coordinat a escala estatal”. El que es proposa és “reforçar la participació de les institucions d'autogovern en aquelles decisions que tenen una incidència directa sobre el territori i la vida quotidiana de la ciutadania. Es tracta d'avançar en transparència, informació, coordinació i corresponsabilitat institucional”.

La iniciativa, insisteix “s'inscriu plenament dins el marc constitucional i estatutari vigent, i respon a un principi bàsic de bona governança: que les administracions responsables de gestionar els impactes derivats d'una infraestructura estratègica puguin participar de manera efectiva en la presa de decisions que els generen”.

La cogestió aeroportuària  “és una eina per alinear les decisions sobre connectivitat amb els objectius de desenvolupament territorial, sostenibilitat i qualitat de vida de la ciutadania”, ha conclòs.