Entitats socials i partits d’esquerra recorren la Llei de Destrucció Massiva al Constitucional

Entitats socials i partits d’esquerres han anunciat aquest dimecres que presentaran un recurs d’inconstitucionalitat a la mal anomenada llei de Simplificació Administrativa del Govern Prohens que impulsa l’amnistia en sòl rústic, vulnera principis bàsics de dret implicant una regressió ambiental sense precedents i suposa la destrucció del territori. El recurs, que durant aquests mesos s’ha treballat conjuntament per part de MÉS per Mallorca, Més per Menorca, Unides Podem, PSIB-PSOE i GOB i que ha rebut el suport d’altres entitats com l’Obra Cultural Balear, STEI-Intersindical, Fòrum de la Societat Civil i altres entitats posa de manifest el front ampli i comú contra les polítiques desreguladores del Govern, que representen una regressió en matèria de protecció territorial i ambiental sense precedents.

“Agraïm la feina i determinació de les entitats, col·lectius i de la societat civil organitzada per protegir la terra i ens posam a disposició de totes elles i del país per presentar el recurs d’inconstitucionalitat a la mal anomenada llei de simplificació administrativa”, ha assegurat el coordinador general i portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. “La mal anomenada llei de simplificació administrativa és una llei de destrucció massiva que suposa el major atac al territori, el país i la gent que hi habita des del retorn de l’autonomia”, ha criticat Apesteguia.

Per la seva banda, el portaveu parlamentari de Més per Menorca, Josep Castells, ha denunciat que “estem davant el major pelotazo dels darrers temps” i ha assenyalat que “aquesta llei no és de simplificació, sinó de destrucció del territori”. Castells també ha explicat que “qui més hagi vulnerat la normativa, com més gran sigui el xalet construït, més gran serà el seu benefici”. El portaveu menorquinista ha reivindicat que el Pla Territorial (PTI) de Menorca ja contempla una solució per als nuclis rurals a través de l’elaboració dels plans especials per aquestes zones, per això, ha afirmat que “el PP pretén amnistiar milers d’infractors en nom de la simplificació administrativa”. Castells ha conclòs que “aquest no ha estat mai el model de Menorca” i ha assegurat que la formació menorquinista romandrà davant de qualsevol atac contra el territori.

Antecedents

Des dels inicis de l’any passat i així com s’anaven veient i materialitzant els continguts del decret-llei de simplificació administrativa el GOB, MÉS per Mallorca i Més per Menorca ja va alertar de les implicacions que la seva aplicació i posterior desenvolupament com a Llei, tendrien en termes de regressió en la protecció territorial i ambiental a les Illes.

El mes de maig de 2024, el GOB va presentar un estudi de consideracions jurídiques relatives a diverses causes de potencial inconstitucionalitat del Decret Llei anomenat de Simplificació administrativa.

Quan el decret-llei s’ha transformat en Llei, s’han  agreujat algunes de les seves pitjors determinacions com a conseqüències de tot el procés d’esmenes plantejades per VOX i el propi Partit Popular.

Després d’una aprovació esperpèntica de Llei, seguida de decrets llei per arreglar els despropòsits derivats de les votacions en el Ple, el GOB va instar als partits de l’oposició a activar la via del recurs per mitjà dels seus diputats al Congrés.

Els fonaments del recurs

El procés de legalització general d’edificacions i usos irregulars en sòl rústic ocupa un lloc principal a la fonamentació del Recurs, en entendre que vulnera el principi d’igualtat entre la ciutadania. Recordem que la citada Llei planteja una amnistia generalitzada a les infraccions urbanístiques en sòl rústic. Un premi als infractors, en detriment de tota la gent que ha fet bé les coses.

La figura del silenci positiu per afavorir encara més aquesta legalització, es considera una regressió ambiental de primer ordre i torna a ser discriminatori davant la gent que tramita llicències habituals (que només són viables si tenen un pronunciament positiu explícit de les institucions públiques).

El Recurs d’inconstitucionalitat es basa en diferent jurisprudència existent, de sentències prèvies del Tribunal Constitucional sobre qüestions similars a les que la Llei balear planteja.

Front comú

Aquesta iniciativa compta amb el suport de diferents entitats ciutadanes, que consideren una greu passa enrere les disposicions esmentades de la Llei 7/2024. Entre aquest teixit associatiu hi figuren, juntament amb el GOB Mallorca i GOB Menorca, l’associació Amics de la Terra, Pla de Mallorca XXI, Fundació Iniciatives del Mediterrani, OCB, Federació d’Associació de Veïns i Veïnes de Palma, Col·lectiu Alternatives, CCOO, Stei-Intersindical.

La iniciativa ha estat presentada aquest matí en roda de premsa conjunta i el recurs serà presentat demà dijous al Tribunal Constitucional per part dels diputats dels partits PSOE, Sumar-MÉS i PODEMOS que han signat els poders aquesta mateixa setmana.