Més per Menorca aposta per restringir la compra de propietats per part de no residents

El coordinador de Més per Menorca, Miquel Àngel Maria, ha intervingut aquest divendres a Palma –en el marc de les jornades de l’Aliança Lliure Europea ‘Cap a una estratègia insular’ –a la taula rodona on s’ha presentat l’estudi del professor Joan David Janer sobre l’impacte de les polítiques de la UE a les illes mediterrànies, amb especial referència a les Balears.

Maria ha explicat que l’estudi té els seus antecedents en el plantejament que va fer el Parlament de Còrsega l’any 2014 per intentar limitar l’accés a la compra d’habitatges als no residents a l’illa i, més recentment, amb la reunió de Més per Menorca amb l’eurodiputat Jordi Solé, qui va considerar que valdria la pena encarregar un estudi a un expert en dret europeu «a partir del qual plantejar una línia d’acció política insularista en l’àmbit europeu».

El coordinador dels menorquinistes ha dit que la feina de Janer no és únicament «un diagnòstic sobre el magre tractament del fet insular per part d’Europa», ni una mostra dels àmbits en els quals el fet insular incideix més negativament, sinó que es tracta també «d’una brúixola per orientar la nostra acció política».

Segons que ha explicat Maria, cal pressionar perquè l’estratègia europea insular sigui un tema d’Estat, i ha apuntat com a oportunitat la presidència europea de torn per part del Govern espanyol, a partir de juliol de 2023: «Hi ha una sèrie de fites concretes a desenvolupar a partir d’aquesta oportunitat com, per exemple: la definició d’una subcategoria d’illes per a l’atorgament d’ajuts d’estat o l’eliminació de la regla de minimis per a les illes».

El coordinador de MxMe també ha explicat que Janer «veu necessari definir els àmbits prioritaris del tractament del fet diferencial insular» i que posa sobre la taula «alguns temes clau de l’agenda europea, com actuacions en matèria de medi ambient i energia o suport a la diversificació econòmica dels territoris insulars, en línia amb la superació del monocultiu turístic que proposa Més per Menorca».

L’accés a l’habitatge per part dels residents insulars, un dels cavalls de batalla dels menorquinistes, també és examinat com un tema central, tot i que es mostra com un camp «especialment difícil», vista l’actitud dels governs estatals, s’ha d’aconseguir un canvi en el Dret primari europeu per permetre un estatut de residència especial per als ciutadans europeus de les illes, «cosa que permetria fonamentar la restricció a l’adquisició d’habitatges per part de no residents».

I és en aquest sentit que Maria ha esmentat un cas interessant que apareix a l’estudi, «el de la legislació de la província autònoma de Bolzano-Alto Adige, que estableix una restricció efectiva en la compra d’habitatges per als no residents.

Maria ha afirmat que no veu possible, a curt termini, que a l’Estat espanyol «una comunitat autònoma aprovi una legislació d’aquestes característiques i no li caigui automàticament la impugnació del Tribunal Constitucional» i que, per tant,«aquest tema serà un combat llarg i difícil» que l’esquerra sobiranista ha d’incloure en la seva agenda de prioritats, «sumant-nos a la iniciativa d’altres territoris europeus, com la mateixa Còrsega, Bretanya o el País Basc Francès, que ja han encetat aquest debat».

Maria ha acabat la intervenció a la taula rodona al·legant que només si s’aprofundeix en aquest debat i s’incrementa la pressió política a tots els nivells «podem aspirar a que aquesta possibilitat, ara per ara complicada, entri dins l’agenda política estatal i europea».