Martí diu al Govern que qüestionar el català “és qüestionar que sigui una llengua normalitzada"

El diputat i portaveu de Més per Menorca al Parlament, Nel Martí,  ha explicat a l’Executiu que el fet de qüestionar el requeriment de la llengua catalana en l’àmbit de l’administració pública “és qüestionar que el català sigui una llengua normalitzada, usada i necessària”. Ho ha fet en una interpel·lació aquest dimarts al Govern balear en relació al requisit de català a la sanitat pública.

Martí s’ha dirigit, durant la sessió parlamentària, al Govern de Francina Armengol ha dit que tractar la llengua pròpia és fer “el que volia Bauzá: una llengua de folklore, de cap de setmana, una llengua per posar a les guies turístiques”.

“Qui no estima la nostra llengua, la cuida i la promou”, ha dit Martí, “no estima aquestes terres. Tots els professionals de la sanitat pública han de conèixer el  català, igual que el castellà”  Que hi hagi metges o infermers que no sàpiguen català és “totalment discriminatori per als pacients catalanoparlants”.

El portaveu menorquinista han destacat que mai no s’ha “convocat o contractat una plaça a la sanitat pública (o qualsevol altra àrea) a les Illes Balears sense el requisit de castellà”. Així mateix han recordat que  el deure de conèixer una llengua és “una conseqüència intrínseca –immediata i  inseparable- de l’oficialitat a qualsevol país del  món”.

Martí ha insistit a Armengol que no doni armes “a aquells que voldrien la nostra llengua més marginada i més arraconada”.

El diputat ha apostat perquè, en cas que no es pugui cobrir una plaça amb un professional que sàpiga català, s’estableixi el mecanisme perquè la plaça s’ocupi i el requisit s’implanti “en diferit”. És a dir, que es doni un temps al metge o infermer perquè adquireixi “el nivell adequat de català per atendre correctament els seus pacients”. En aquest sentit, ha insistit que el requisit, per norma, ha de ser previ, anterior, a  l’accés a la plaça, però quan no sigui possible, “de forma raonada i  justificada”, haurà de ser posterior; “però imprescindible per ocupar-la indefinidament”.