Més per Menorca interpel·la l'Executiu a garantir els drets lingüístics de la ciutadania

El debat ha arribat poc després de la renúncia de la Presidenta a emprar el català –quan a Eivissa dos espontanis l’hi varen exigir entre crits, en un cas clar d’agressió lingüística.

Els motius que ens han duit a presentar aquesta interpel·lació són: d’una banda, la pressió a la qual són sotmesos tot sovint els ciutadans quan volen fer un ús social del català –pel rebuig que genera en determinats sectors; i de l’altra, la necessitat d’examinar com afronta el Govern d’Armengol el problema de l’aprenentatge de la llengua per part del personal públic, ja que el dret a l’ús està fortament vinculat a la disponibilitat de l’Administració a atendre els usuaris en la llengua pròpia. En concret, els problemes més grans es troben a l’administració perifèrica de l’Estat (cossos i forces de seguretat, ports i aeroports) i a l’IB-Salut.

Josep Castells s'ha dirigit al conseller Miquel Company en aquests termes: «Fa massa temps que el Govern ha abandonat una actitud ferma de protecció de drets lingüístics». Castells també ha recordat que assistim «a un clima creixent d'arraconament del català de l'espai públic».

Més per Menorca també ha interrogat el Govern sobre les accions que du a terme per garantir l'atenció en català en el sector del comerç –en concret, del turisme.

A més, durant l’interpel·lació, hem fet referència al dret a l’aprenentage dels nouvinguts de la llengua pròpia, que ha de ser assequible i flexible.: «L'oferta de cursos és insuficient, no dona resposta a la demanda, no és gratuïta, no està adaptada i no és flexible per a les necessitats concretes que té la gent que necessita aprendre el català. Per tant, aquí l'Institut d'Estudis Baleàrics no està fent la feina que toca», ha denunciat Castells.