El Parlament reconeix la unitat de la llengua catalana, a proposta nostra

També instarà el Govern de l'Estat i a les Corts Espanyoles a reconèixer-la

10/02/2021

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat aquest dimecres una proposta de Més per Menorca segons la qual reconeix la unitat de la llengua catalana, sense menystenir les altres denominacions de la llengua. A la vegada, insta el Govern espanyol i les Corts espanyoles a reconèixer aquesta unitat.

La iniciativa ha estat aprovada amb 8 vots a favor (Més per Menorca, Més per Mallorca, PSIB, Podem i El Pi), 4 abstencions (PP i C's) i un vot en contra (VOX).

Un dels punts de la PNL feia referència, així mateix, al rebuig a qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on el català (també en la seva denominació ‘valencià’) és oficial a fi de poder relacionar-se amb normalitat amb els ciutadans de la resta del domini lingüístic.

La proposta també insta els governs valencià, balear i català a treballar de forma conjunta amb els altres governs dels territoris que comparteixen la llengua catalana a fi d'afavorir la normalització de la llengua en tots els sectors i d'acord amb les línies mestres expressades a la Declaració de Palma, signada el 20 de febrer del 2017, i amb la voluntat d'estendre aquests principis als altres territoris del domini lingüístic

Notícies relacionades

Més per Menorca demana la compareixença urgent del conseller Lafuente

Més per Menorca demana la compareixença urgent del conseller Lafuente

La petició ve motivada pel cessament de la directora general de Costes, les seves posteriors revelacions sobre les pressions rebudes i la carta de 21 funcionaris de la conselleria en defensa de Ferrer i dels criteris tècnics

Més per Menorca exigeix la dimissió del conseller Lafuente per les seves injerències en projectes

Més per Menorca exigeix la dimissió del conseller Lafuente per les seves injerències en projectes

El partit menorquinista considera escandalós que el conseller exigís a la directora general de Costes que signés una resolució amb la qual ella no hi estava d’acord