Presentam un PTI que prepara Menorca per als reptes del futur

La presentació del nou PTI és realment un motiu de celebració. L’any 2015, quan ja feia dos anys que s’hauria d’haver fet la seva revisió perquè així ho disposa la pròpia norma, el nou govern del Consell Insular ens vam comprometre a fer-ho, i hem complert.

Recollim els fruits de cinc anys de feina intensa i d’amplíssim abast. Ha estat llarg, però ha valgut la pena. Darrere l’extensa documentació del PTI, que no és només el text articulat de la norma sinó la importantíssima memòria d’ordenació, la planimetria, i tots els annexos, hi ha la participació de moltíssima gent.

Per descomptat, la feina diària conjunta dels tècnics del Consell amb l’empresa contractada per a la revisió del PTI, i les reunions setmanals de la comissió creada per l’equip de govern, com espai per al debat i la construcció del consens. Però també, i és molt important destacar-ho, l’aportació de moltíssimes persones, d’entitats públiques i privades, col·legis professionals, organitzacions de la societat civil. Crec que és un deure començar per agrair a tota la gent que ha participat en aquest llarg procés, perquè entre tots han dissenyat el que serà el full de ruta de Menorca per als propers deu anys.

És important entendre que el nou PTI no revisa d’una manera radical el model proposat pel PTI de 2003. En realitat, aquell primer PTI ja avançava alguns dels eixos de l’ordenació territorial que, amb el pas dels anys, s’han anat convertint en fonamentals i canònics tant a nivell europeu, tal i com recull l’Agenda Urbana, com a nivell mundial a través dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Hi ha altres territoris que per adaptar-se a aquests grans acords de planificació política han de fer un canvi radical en el seu model. No és el cas de Menorca.

No és autocomplaent ni xovinista afirmar que Menorca, amb l’aposta de futur que va significar la declaració de l’illa com a Reserva de Biosfera, i amb el PTI de 2003 que convertia en model i en norma aquella aspiració, va tenir la l’encert d’avançar-se. I tampoc és exagerat dir que aquest model ens ha permès, en la situació actual marcada per la pandèmia de la Covid-19, situar-nos en comparació amb altres territoris propers com un territori amb uns nivells millors de benestar i de salut pública, com ho reconeix tothom de fora que enveja la situació de Menorca.

Algú podria dir que el Pla d’Acció de Reserva de Biosfera ja no té la vigència que tenia perquè va ser elaborat abans de la Covid. El mateix es podria dir ara del PTI, perquè la feina principal ja estava feta quan va aparèixer la pandèmia. En realitat, però, hem d’afirmar el contrari: el model de Menorca que ja representava el PTI de 2003, que desenvolupa el Pla d’Acció de Reserva de Biosfera, i que es converteix en norma actualitzada amb el nou PTI de 2020, representa la prova del nou de l’èxit i l’encert del model pel qual va optar Menorca fa tres dècades. En tot cas, hem hagut d’esperar que açò ens ho reconeguin de manera generalitzada des de fora de Menorca per si no n’estàvem plenament convençuts.

En definitiva, el que fa el nou PTI és recollir i donar resposta, en forma de nous paradigmes, als nous reptes que els 17 anys que ens separen d’aquell primer PTI han convertit en decisius.

Parlam, entre altres aspectes, del canvi climàtic, dels desafiaments de la globalització, de les transformacions socials i culturals, del control de l’aigua i l’energia, de l’habitatge com un vector d’inclusió social i no com una mercaderia, de la nova valoració social del paisatge, etc.

I parlam també de com aquests reptes, que són mundials, es concreten a Menorca:

• La gestió dels recursos naturals, l’energia i els residus
• El lloguer turístic i, en general, el model turístic
• L’equilibri dels usos de l’espai físic i el seu paper en el desenvolupament econòmic de Menorca
• La posada en valor del paisatge, la pervivència estratègica de l’activitat agrària, essencial per avançar cap a la sobirania alimentària, i la resiliència del sòl rústic davant les amenaces de la pressió humana i l’especulació
• La promoció de la participació ciutadana, la integració i la cohesió social a través de les polítiques d’ordenació.

En definitiva, el nou PTI és l’actualització i el rellançament del PTI de 2003. Corregeix i millora les possibles disfuncions o ambigüitats que lògicament té qualsevol norma, però sobretot afirma la validesa del model territorial de Menorca i el projecta cap al futur.

Des dels departaments que gestiona Més per Menorca al Consell Insular, s’han fet quatre grans blocs d’aportacions, a través de dos informes de Medi Ambient (un sobre aigua i sanejament, i un altre del Consorci de residus i energia), un informe del Servei de Patrimoni Històric, i un informe del Servei de carreteres. Després d’aquests informes, tant a nivell tècnic com en el debat polític hem participat en l’elaboració del PTI d’una manera dinàmica, fent aportacions participant activament en l’evolució dels distints esborranys de la documentació, fins que hem considerat que el resultat és satisfactori.

Des del Departament de Medi Ambient, podríem dir que si el Pla d’Acció de la Reserva de Biosfera és el kit de muntatge de la Menorca que volem, el PTI es converteix en les instruccions de muntatge per aconseguir-ho. Si el Pla d’Acció marca els objectius i les accions que s’han de dur a terme per fer de Menorca una Reserva de Biosfera eficaç, moderna i innovadora, el PTI regula de manera normativa el marc en què s’hauran de dur a terme aquestes accions estratègiques.

En aquest sentit, el PTI millora essencialment tota la normativa sobre el cicle de l’aigua, inclòs el sanejament i les infraestructures de depuració, i sobre la gestió integral dels residus, fa una aposta ambiciosa per ordenar el desplegament de les energies renovables tant en les zones urbanes com en sòl rústic, des de la perspectiva de la compatibilització entre la salvaguarda del paisatge i la instal·lació d’infraestructures de producció d’energies netes, i estableix noves mesures per a la conservació, ordenació i gestió de l’espai litoral.

El Departament de Mobilitat ha fet aportacions de millora del capítol sobre infraestructures viàries, amb una visió global per a la planificació de carreteres i la gestió de la xarxa existent. Pel que va a la millora general del sistema viari, es considera prioritària la construcció d’una xarxa de carrils bici que aprofiti la xarxa de carreteres existents i previstes, amb l’objectiu de fomentar la mobilitat sostenible i la resiliència del territori.

Sens dubte, però, l’aportació més decisiva del Departament de Mobilitat, treballada conjuntament amb el Departament de Cultura, ha estat la proposta d’elaboració d’unes Directrius de Paisatge de Menorca, per adaptar i concretar en el nostre àmbit insular el Conveni Europeu de Paisatge. Aquestes Directrius, que serviran de manera decisiva per prevenir actuacions desproporcionades i de greu impacte en totes les obres de totes les carreteres de Menorca, són incorporades dins el PTI, i per tant s’aprovaran conjuntament amb ell. Es tracta d’una innovació cabdal, ambiciosa i de llarg recorregut, que situa Menorca al capdavant dels territoris amb una estratègia de protecció paisatgística.

Des del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, les aportacions més importants són en l’àmbit del patrimoni històric i la previsió d’equipaments educatius, tant d’educació reglada com de formació i recerca, instal·lacions juvenils i equipaments esportius.

La fita més important és, sens dubte, la integració dels eixos principals de la candidatura de Menorca Talaiòtica dins la memòria i la norma del PTI. Com ja hem explicat, el nou expedient de patrimoni mundial que es presenta davant UNESCO es basa en la integració entre els jaciments de la prehistòria de l’illa i el seu paisatge associat. Idò el PTI converteix els nou components de la candidatura, les nou àrees territorials que conformen la candidatura, en Àrees d’Interès Paisatgístic, amb totes les condicions de protecció d’aquesta tipologia de protecció territorial. És a dir, ens presentam davant la UNESCO amb els deures fets. No deim que quan siguem patrimoni mundial ho farem d’aquesta manera, sinó que en el moment que es produeixi l’avaluació de la candidatura, aquesta protecció ja és normativa.

Per altra banda, el PTI també inclou mesures orientades a facilitar la gestió i les activitats d’aquests nou components de la candidatura, i altres millores de la gestió del patrimoni històric en general, cercant l’equilibri entre el desenvolupament d’aquest sector, també des del punt de vista turístic i econòmic, i la seva conservació i protecció.

En definitiva, i ja per acabar, des de Més per Menorca estam satisfets amb aquesta fita tan important per Menorca com és l’aprovació del nou PTI. La feina, està clar, no acaba avui. Ara tenim un PTI que serà aprovat inicialment, i durant el temps que passi fins a l’aprovació definitiva haurem d’analitzar les al·legacions, i tenir en compte totes les aportacions que es rebin per valorar la seva inclusió, i per millorar aspectes puntuals de la norma que ara aprovarem de manera inicial. Com hem fet fins ara, Més per Menorca treballarà perquè el resultat final sigui òptim.

En qualsevol cas, la millor notícia és que ningú no podrà dir que aquest és el seu PTI. Amb totes les aportacions que recull, aquest és el Pla Territorial de tots els menorquins i menorquines que han volgut reafirmar l’encert de la visió innovadora i el model integral per Menorca que va suposar el PTI de 2003, i que ara volen renovar el compromís amb aquest model, adaptant-lo als nous reptes, i projectant-lo cap al futur.