Un nou atac a la sobirania de les entitats locals

[ARTICLE publicat al Diari Menorca el 23 d'agost de 2020]

Els successius governs d’Espanya mostren una desagradable coincidència que els canvis de color polític no aconsegueixen revertir: en política econòmica, cada vegada que l’Estat té un problema gros, posa la mà dins la caixa de les administracions locals.

Ho va fer el PP de manera generalitzada, i específicament amb la llei Montoro, que des de 2013 escanya les hisendes dels ajuntaments, els consells insulars i les diputacions. I ho fa ara el govern del PSOE i Unides Podem davant la crisi econòmica derivada de la pandèmia que patim.

Amb els fons per a la reconstrucció d’Europa que han d’arribar a Espanya, Pedro Sánchez ja va deixar clar que el control el retindrà l’Estat. La participació de les entitats locals, que són les que més i millor coneixen les necessitats reals de la ciutadania, quedarà reduïda a una certa quota de recursos... decidits per Madrid.  Però encara havia d’arribar la més grossa: dia 3 d’agost, la FEMP i el Ministeri d’Hisenda signaven un acord, convertit en Reial Decret Llei l’endemà mateix, pel qual el Govern de l’Estat es podrà apropiar dels romanents de tresoreria de les entitats locals.

Tota la retòrica de l’acord entre la FEMP i el Govern de l’Estat, parlant del caràcter voluntari i de la posada en valor de la proximitat dels ajuntaments a la ciutadania, no aconsegueix amagar la crua realitat: es tracta d’un veritable xantatge, una maniobra d’extorsió que, segons la situació en què es troben les hisendes locals, pot obligar els seus responsables a acceptar la cessió dels romanents com un mal menor, abans que els quedin congelats i sense poder-los emprar, com ve passant des de l’aprovació de la llei Montoro.

De fet, aquest és el nucli del problema. El PSOE i Unides Podem, que quan estaven a l’oposició van prometre que just arribar al govern derogarien la llei Montoro, no sols no ho han fet, sinó que ara l’aprofiten per donar una nova volta al torniquet que estrangula les hisendes dels ajuntaments i els consells insulars.

Per què deim que és un xantatge? Si les institucions locals donen en préstec el 100% dels seus romanents de tresoreria a l’Estat (no en poden donar una part: o tot o res), rebran una subvenció equivalent al 35% dels fons aportats; i quan l’Estat vagi retornant els doblers prestats a partir de 2022, les entitats locals els podran gastar. En canvi, si no entres «voluntàriament» en aquest joc, l’Estat continuarà aplicant sense misericòrdia la llei Montoro: els romanents de tresoreria continuaran congelats, i només els podràs tocar per amortitzar deute als bancs i per al camí estret de les anomenades inversions financerament sostenibles. Per açò parlam de xantatge. També podríem parlar d’extorsió. El diccionari defineix el verb extorquir com “arrabassar fent ús de la força, del poder, amb amenaces, coaccions, etc.”, i l’exemple que posa per il·lustrar el significat no pot ser més eloqüent: “Extorquir els tresors d’un poble”. Ni més ni menys.

Dintre d’aquest context, resulta lamentable l’oportunisme i la hipocresia del Partit Popular, perquè és aquest partit qui va iniciar la nefasta política de vulneració de l’autonomia de les administracions locals, consumada l’any 2013 amb l’aprovació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, coneguda com a Llei Montoro. El PP té una facilitat tremenda per passar del centralisme ferotge quan governa, a apuntar-se al discurs crític amb els excessos del govern central just passa a l’oposició. El discurs abrandat a favor de l’autonomia de les entitats locals per part del partit que va perpetrar la llei Montoro, els hauria de fer caure la cara de vergonya.

Què passarà a partir d’aquí? A les Illes Balears ja sabem com poden acabar les polítiques cuinades d’esquena a les institucions afectades. El decret llei 8/2020, que es va fer a la correguda sense la participació dels consells insulars ni els ajuntaments, quan va arribar al Parlament no va ser ratificat, i ara s’ha de tramitar com un projecte de llei, que és el que s’hauria d’haver fet des de bon començament. De la mateixa manera, el reial decret llei que aplica l’acord amb la FEMP no té garantits els suports a les Corts, i ens podríem trobar que la revolta de batles i batlesses de tots els colors polítics que veim a tot l’Estat, acabi donant un disgust al Govern central. Des del grup Més per Menorca pensam que aquest correctiu seria el desenllaç ideal.

Mentrestant, però, el Consell Insular no pot restar impassible davant aquesta vulneració flagrant de la seva autonomia. Més per Menorca ja ha demanat la dimissió del president de la FEMP, Abel Caballero, per haver signat un acord de conseqüències transcendentals per a l’economia de les entitats locals sense permetre la participació de tots els membres d’aquesta federació, una actuació clarament abusiva. I també hem manifestat que, com a senyal de protesta, el Consell Insular hauria d’abandonar la FEMP.

Però la qüestió clau, si el reial decret llei acaba tirant endavant, és què ha de fer el Consell Insular de Menorca amb els seus romanents de tresoreria: hem de cedir-los a l’Estat, emprant el mecanisme establert, o ens hem de negar a cedir-los?

En aquest moment, el grup de consellers de Més per Menorca al Consell Insular encara no hem definit la nostra posició, que dependrà únicament de la conveniència d’una o altra decisió pensant en l’interès i el benefici dels ciutadans i ciutadanes de Menorca. En principi, hem de considerar la possibilitat de no cedir al xantatge, i assegurar-nos que no ens trobem davant una trampa que pugui perjudicar les possibilitats pressupostàries del Consell. En aquest cas, convindrà retenir els romanents de tresoreria al Consell, que són de tots els menorquins i menorquines, no de l’Estat. Si, per contra, es demostra que la cessió dels romanents en préstec a l’Estat, encara que açò representi acceptar el xantatge, és convenient davant els estrets marges de joc que dona el Govern de l’Estat si quedes fora, l’interès de la gent de Menorca, que és l’únic que ens guia, ens durà a votar a favor de la cessió dels romanents.

El que ha de quedar clar és que ens trobam davant d’una nova mesura centralista (ja en duim moltes) que mai no s’hauria d’haver produït. Des del grup de consellers de Més per Menorca, continuarem lluitant per frenar el buidament progressiu de l’estat de les autonomies i la vulneració sistemàtica de la sobirania del Consell Insular.