Exigim el màxim rigor al govern espanyol davant la fuga a l'estranger del rei emèrit

Des de Més per Menorca consideram que la lluita contra la corrupció a les institucions públiques exigeix una actuació rigorosa i eficaç per evitar que el rei emèrit pugui evadir-se de la Justícia, en el cas que els escàndols pels quals és objecte d’investigació i les sospites de corrupció es confirmin. 

En aquest supòsit, l’obligació dels poders de l’Estat seria fer tot el possible per garantir que el rei emèrit fos processat, cosa que resultarà més difícil si se'l deixa fugir d’Espanya per establir la seva residència a un estat que no garanteixi la seva extradició. La justificació de la fuga o la tebior dels partits que donen suport al govern espanyol davant d'aquest fet ha de ser corregida immediatament.

La referència que el rei emèrit fa en la seva carta de comiat a “certs esdeveniments passats de la meva vida privada” és molt qüestionable ja que, tractant-se del cap de l’Estat, i quan no parlam d’una dedicació temporal sinó vital, consideram que no hi ha vida privada: totes les actuacions han d’estar marcades per la transparència, l’exemplaritat i la pulcritud.

Per açò, MxMe demanarem al Consell Insular de Menorca, tal com ha proposat Esquerra Unida, la retirada de la medalla d’or de la institució, concedida al rei Joan Carles l’any 1993, així com al Govern de les Illes Balears la retirada de la medalla d’or que li fou atorgada el 1983.

Creim que, en aquest context de descrèdit de la institució monàrquica, no és adequada la visita a Menorca del rei en actiu, Felip VI de Borbó. En aquest moment, marcat pel qüestionament del paper que ha tingut el seu pare al llarg del seu regnat, el cap de l’Estat hauria de suspendre les seves aparicions públiques fins que s’aclareixin les actuacions que duran a terme els poders de l’Estat davant dels escàndols provocats pel rei emèrit.

Més enllà de la investigació i les actuacions judicials que s’hagin d’emprendre, entenem que la situació generada només es pot resoldre d’una manera democràtica, donant la veu als pobles i nacions que integren l’Estat espanyol perquè es puguin pronunciar sobre la forma d’estat que volen per al futur. Aquest debat i decisió li foren privats a la ciutadania en els anys de la transició, quan no es va qüestionar la successió monàrquica decidida pel dictador Franco en la figura de Joan Carles I. Ara és el moment de reparar aquest dèficit democràtic històric, per tal que la ciutadania pugui decidir entre monarquia o república.