La gestió dels torrents a debat

Esteve Barceló, director insular de Medi Ambient

06/05/2021

Els dies 14 i 15 d’abril va tenir lloc a Menorca el Seminari científic sobre l’ecologia i la gestió de torrents a Menorca, organitzat per l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Observatori Socioambiental de Menorca, amb el suport de l’Associació Leader Illa de Menorca dins del Pla de desenvolupament rural de les Illes Balears.

Malgrat les dificultats actuals per celebrar esdeveniments d’aquestes característiques, va comptar amb ponents de primer nivell que es van poder desplaçar a l’illa, a més de poder seguir-se pel canal de youtube de l’IME on està disponible la gravació de les diverses sessions.

Des del departament de Medi Ambient i Reserva  de Biosfera del Consell Insular de Menorca, volem felicitar l’organització d’aquest seminari, l’IME i l’OBSAM, no només per l’èxit logístic i per la qualitat de les ponències, també perquè no deixa de ser ben oportú abordar la gestió i l’ecologia dels torrents a Menorca.

La gestió de l’aigua es troba al centre del debat de l’opinió pública menorquina des de fa temps, més encara avui en dia: només basta recordar declaracions recents d’entitats del pes del GOB o del Cercle d’Economia. En canvi, la xarxa hidrogràfica, que també forma part del cicle integral de l’aigua, sembla que només existeix quan hi ha inundacions o queixes que “els torrents estan bruts”.

I parlava d’oportunitat perquè tenim a la mà més que mai aprofitar el debat, les reflexions i el coneixement que sense cap dubte aportarà aquest seminari. El Pla Territorial Insular de Menorca es troba en procés de revisió, com també ho està el Pla Hidrològic de les Illes Balears i s’està treballant en l’avantprojecte de Llei de Reserva de Biosfera de Menorca.

Tots aquests documents normatius, que d’una manera directa o indirecta han de marcar la planificació de la gestió de l’aigua a l’illa, són claus i som a temps de millorar-los i convertir-los en eines útils, en ple debat i estudi dels possibles traspassos o delegacions de competències en matèria de recursos hídrics del govern autonòmic cap a les institucions insulars.

El programa de les sessions del primer dia va abordar els torrents des de diversos punts de vista, amb accent predominantment menorquí: des de la seva tipologia, la qualitat de l’aigua i usos que se’n fa, el patrimoni associat, la toponímia, la flora i la fauna que habiten aquestes masses d’aigua, amb la intenció d’afrontar els reptes que tenim per endavant.

Aquesta varietat de mirades ja ens feia entendre, per si algú encara en tenia cap dubte, que no podem pensar en els torrents només com a canals per on circula aigua en superfície, en molts casos només de forma temporal i excepcionalment amb escreix, sinó que hi ha molts aspectes a considerar, des del punt de vista de la biodiversitat, el patrimoni i les activitats humanes associades.

El segon dia combinava una visita de camp per veure sobre el terreny diversos exemples i aspectes del que s’havia exposat a la sessió inicial, per finalitzar amb una darrera sessió aixecant la vista i recollint experiències de territoris que poden servir de guia per encarar els reptes plantejats i als quals tenim el deure de donar resposta.

Una de les primeres percepcions que un té en aquests entorns és que moltes de les cares són conegudes, els debats recurrents i que la sensació general és que amb el pas dels anys els avanços són pocs i lents, fet que no ens ha de distorsionar la realitat. Hem de posar en perspectiva d’on venim i on som, i valorar que aquest intercanvi d'idees i coneixement entre autòctons i experts de l'entorn mediterrani pugui tenir continuïtat.

Tot i el temps limitat per dedicar a exposar i debatre totes les qüestions plantejades, entenc que se’n poden extreure o constatar algunes conclusions, malgrat massa vegades d’una pregunta se’n derivin una resposta i tres preguntes més, cosa habitual en el món de la ciència, teòrica i aplicada.

A mesura que es van anar succeint les ponències, va quedar palesa una realitat: volem millorar la gestió, però manquen dades fiables i actualitzades. Des de la cartografia, toponímia inclosa, a les mesures de cabal, a les minses dades físico-químiques o d’indicadors biològics. En aquests darrers casos la temporalitat de la majoria dels torrents menorquins no ajuden, fet que molt probablement es vegi agreujat segons les prediccions dels efectes del canvi climàtic sobre el règim de pluges.

Una feina important, llavors, és millorar la cartografia incorporant la toponímia adient, posar esforços en disposar de dades que no siguin puntuals, fer-ne seguiment, i que tot aquest conjunt d’informació sigui la base per poder millorar la gestió. Un dels complements, que ben organitzat pot ser de gran utilitat per disposar de grans quantitats d’informació és el que avui en dia s’anomena “ciència ciutadana”, prenent exemples com Riunet.

Un altre aspecte rellevant de cara a establir metodologies de treball i comparació de dades entre diferents treballs de recerca aplicada és la classificació de les diverses tipologies de torrents i els indicadors que es fan servir, ja que molts cursos d’aigua tenen diferències prou significatives entre els diversos trams que el formen. Una mala classificació o una selecció errònia d’indicadors pot distorsionar per complet el resultat.

Tema reiterat en relació a l’estat dels torrents van ser les estacions depuradores d’aigües residuals. Vàries de les instal·lacions de tractament existents a Menorca retornen l’aigua depurada al medi mitjançant alguns dels torrents de l’illa. En funció de les opinions, tant podien ser part del problema, com part de la solució.

És evident que un mal funcionament afecta de forma negativa el torrent; per tant, hi ha consens en la necessitat d’assegurar-ne una bona gestió, i tot i que en alguns casos hi ha indicadors que avalen les millores dels darrers anys, s’hi ha de seguir fent feina. Però també representen una oportunitat per disposar de cabal d’aigua, i no només per al torrent, també per la recàrrega indirecta de l’aqüífer o la possible alimentació de zones humides de la conca que alimenten, com de fa temps s’ha vingut apuntant, per exemple en relació a l’Albufera des Grau.

Però sense cap dubte, un dels temes més controvertits, va ser el concepte de “neteja” de torrents, terme que tampoc era considerat adient per la majoria d’experts presents a les jornades. Les intervencions humanes sobre els torrents, algunes des de molt de temps enrere; i la manca de dades i de recursos per gestionar-los de forma sostenible provoquen efectes no desitjats com inundacions, erosió, pèrdua de sòl fèrtil i de diversitat biològica, entre d’altres.

La qüestió és que si entenem els torrents com a ecosistemes, el model actual de gestió és manifestament millorable. Per tant, resulta ben pertinent treballar per establir guies de gestió basades en criteris científics i prenent  com a referència experiències contrastades d’altres territoris similars, cosa que sense dubte s’ha de fer de forma coordinada entre les diverses administracions i amb la complicitat i implicació de la propietat de la conca hidrogràfica, en cada cas.

Mentre no som capaços d’acordar aquestes línies mestres, dur a terme alguna prova pilot de forma sostenible i integral en una conca, és una alternativa a considerar per contrastar si una altra manera de gestionar és possible, viable i més efectiva que les que coneixem a dia d’avui.

Si més no, a la vista d’aquest conjunt de reflexions, no som precisament al tram de la desembocadura, més bé som encara al tram alt i tenim un bon trajecte per recórrer. El que no ens podem permetre és quedar estancats i eixugar-nos.

Notícies relacionades

L’aigua ja no ens cau del cel: set punts per pensar la gestió hídrica a Menorca

Esteve Barceló, Secretari d'Organització de Més per Menorca

Humanitzar la política per a transformar la societat

Josep Juaneda, coordinador general de Més per Menorca

European Free Alliance

Cartellera

  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra
  • Mostra

Audiovisuals

Facebook

Twitter

El més llegit