Els reptes del llibre menorquí

[Article publicat al Diari Menorca el 22 d'abril de 2021]

La proximitat de la festa de Sant Jordi, Dia del llibre, és una bona ocasió per demanar-nos per l’estat de l’activitat editorial a Menorca. El catàleg digital d’edicions menorquines que publica el Consell Insular de Menorca per aquestes dates és una bona eina per analitzar aquesta realitat.

La producció editorial menorquina es manté des de fa uns anys entre els 120 i els 150 títols anuals. Els darrers quatre anys el número de títols ha estat pràcticament idèntic: 123 títols l’any 2017, 128 el 2018, 123 el 2019, i 121 el 2020. També es manté, amb poques diferències, la temàtica de les publicacions, amb el predomini, per aquest ordre, de la creació literària, el llibre de divulgació, les ciències naturals, els treballs de geografia i història, i el llibre infantil.

Per entendre el que hi ha darrere aquestes xifres convé tenir en compte tres perspectives: la de la creació, la de la producció editorial, i la de la comercialització.

Pel que fa a la creació, no és cap novetat que la quantitat d’autors i autores de Menorca, tenint en compte el pes demogràfic de la nostra societat, és molt considerable. Al costat d’autors i autores consolidats, és un bon senyal que cada any el catàleg d’edicions menorquines incorpori alguns noms nous. I encara és més bon senyal que on abunden més els nous autors, especialment joves, sigui en l’àmbit de la creació literària.

La pregunta sobre els autors ens duu a una altra: on publiquen les seves obres? El catàleg d’edicions menorquines recull les obres publicades a Menorca, però també les obres d’autors menorquins publicades per segells editorials de fora. Els autors amb més trajectòria aconsegueixen publicar a editorials de fora, cosa que els permet arribar a lectors de fora de l’illa, fita absolutament necessària per tal que les lletres menorquines no siguin només de consum local,. Hi ha autors novells que trien, de manera cada vegada més freqüent, el camí de l’autoedició, a través de plataformes que ofereixen la publicació per un cost modest. I llavors, és clar, hi ha tota la producció editada a Menorca. Malauradament, aquí ens trobam amb un panorama fràgil i amb poca potència, perquè l’edició d’iniciativa privada a Menorca és escadussera, i en aquest cas difícilment aconsegueix la distribució fora de l’illa.

I aquesta qüestió ens connecta amb l’altra, la comercialització. En realitat, molts segells que editen a Menorca no funcionen pròpiament com editorials, sinó que ofereixen els serveis de maquetació i impressió, però els seus llibres només es posen a la venda a Menorca i no entren en els circuïts de distribució. Els llibres autoeditats tenen també aquest problema: l’autor paga l’edició, però el seu recorregut és habitualment breu i difícil. És clar que hi ha molts llibres de temàtica menorquina que difícilment poden tenir una circulació significativa fora de l’illa, però n’hi ha d’altres, editats a Menorca, que per la seva qualitat i interès mereixerien estar disponibles a les llibreries de fora i formar part de les cadenes de distribució, i la falta d’editorials professionals a Menorca dificulta enormement aquest objectiu.

Avui, a Menorca, la principal editorial és l’Institut Menorquí d’Estudis, i açò ens ha de fer valorar la importància del suport institucional a l’edició de llibres que són un bé cultural necessari, i que si no fos per l’IME o pel suport de les institucions públiques no veurien la llum i deixarien d’enriquir el patrimoni bibliogràfic de l’illa. Però és clar que l’IME no pot assumir el paper de les editorials privades, no és el seu paper.

Seria altament desitjable que Menorca tingués alguna editorial amb vocació no només de satisfer la demanda insular, cosa que sempre tindrà un retorn comercial escàs, sinó que apostàs per la publicació d’obres menorquines capaces de ser conegudes i apreciades fora de Menorca, i d’autors d’altres territoris. Hi ha hagut alguns intents, però les dificultats per fer-se un lloc en el món editorial evidencien que la voluntat i la feina de qualitat no són garantia d’èxit en un entorn difícil com és el món del llibre avui.

L’èxit de les lletres menorquines fora de Menorca no pot dependre d’aquesta possibilitat. És imprescindible que les institucions públiques dedicades al foment del llibre i la lectura, i especialment les que tenen per missió l’intercanvi cultural i la projecció exterior de la cultura, com l’Institut d’Estudis Baleàrics, la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull, incrementin el suport als autors de tot el territori i els canals de col·laboració per fomentar les oportunitats dels bons creadors menorquins de ser coneguts, llegits i valorats com mereixen.