La directora general de Belles Arts, María Dolores Jiménez Blanco; la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol Socias; la presidenta del Consell Insular de Menorca (CIM), Susana Mora Humbert, i el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria Ballester, han donat a conèixer el nomenament oficial en roda de premsa. El conseller de Cultura ha agraït el suport entusiasta a Menorca Talaiòtica: “des d’aquest moment, ja no és només una proposta de Menorca, sinó de totes les comunitats autònomes i del Govern d’Espanya per representar-nos a tots davant el Comitè de Patrimoni Mundial de la Unesco”. La presidenta del Consell Insular ha afegit que “aquesta candidatura representa per a nosaltres molt més que un distintiu. És un reconeixement a la nostra feina feta fins ara per la preservació dels nostres valors mediambientals, culturals i patrimonials, al mateix temps que un compromís per seguir treballant en aquesta línia’.
Un cop aconseguida la designació com a candidata oficial, el pas següent serà la presentació del nou expedient, que duu per lema “Menorca Talaiòtica, una odissea ciclòpia insular”, al Centre de Patrimoni Mundial de la Unesco el mes de febrer. Aquest òrgan, amb seu a París, és l’encarregat d’aplicar la Convenció de patrimoni mundial de la UNESCO de 1972 i, per tant, d’actualitzar la llista de béns culturals de valor únic, universal i excepcional. Amb un total de 48, Espanya és el tercer estat amb més béns inscrits a la Llista de patrimoni mundial.
Aquest nou i il·lusionant projecte de Menorca Talaiòtica basa el seu discurs en la presentació de l’odissea d’una cultura insular única atrapada entre el cel i la mar. Fonamentada en la integració i relació harmoniosa dels monuments prehistòrics en l’entorn natural de l’illa, la nova candidatura s’articula en nou àrees territorials o components, que inclouen 280 jaciments d’època prehistòrica. Això representa el 21 % dels llocs arqueològics de Menorca i una superfície de 3.527 ha (excloent la zona d’amortiment). Aquests components mostren els vestigis més destacats des de la irrupció de les construccions ciclòpies (1600 aC) fins a l'ocàs d'aquesta cultura, amb l’inici de la romanització, al voltant de l’any 123 aC.
Menorca Talaiòtica constitueix així una expressió única d’arquitectura ciclòpia integrada en el paisatge viu del present, un testimoni excepcional i ben conservat de la cultura talaiòtica. Així ho ha destacat el conseller de Cultura: “El valor universal excepcional de la nostra proposta no es basa tant en l’excepcionalitat dels monuments, tot i que també tenim algunes manifestacions úniques al món, sinó en la gran singularitat que representa una illa de petites dimensions de la Mediterrània occidental on es troba un paisatge arqueològic viu, amb tres característiques que el fan realment especial: una gran densitat de béns arqueològics de la prehistòria, el seu excepcional estat de conservació i la convivència entre els béns i el seu paisatge associat amb la vida i la feina de les generacions de menorquins que han habitat l’illa fins avui”.
El Consell de Patrimoni Històric
Espanya és un dels 193 estats que, fins avui, han ratificat la Convenció de patrimoni mundial de la UNESCO de 1972. Com a tal, una de les missions que té és proposar nous béns del seu territori perquè siguin inscrits en la Llista de patrimoni mundial. El Consell de Patrimoni Històric és l’òrgan encarregat de fer aquesta selecció a escala estatal, després de rebre les diferents propostes de les comunitats autònomes. El Ministeri de Cultura i Esports té la intenció de celebrar la propera reunió presencial d’aquest consell a Menorca, sempre que la situació sanitària ho permeti.
El partit menorquinista critica que els atacs i cohibicions del portaveu popular Joan Pons Torres als síndics tenen com a objectiu acabar amb aquest òrgan independent de control a les administracions
Esteve Barceló: “Lamentam que Menorca sigui l’illa amb menys vigilància i més fondejos il·legals”