Josep Castells, cap de llista al Parlament

Josep Castells (Barcelona, 1970): advocat, especialitzat en la gestió de l'educació superior i la investigació. Membre de la primera junta del Cercle d'Economia de Menorca. Va ser president de la federació de pares i mares de Menorca (FAPMA) durant la lluita educativa contra la LOMCE i el TIL de Bauzá. Ha estat diputat aquesta darrera legislatura i portaveu de Més per Menorca en temes d'economia i educació. Ara, es presenta de cap de llista al Parlament.

Quins tres adjectius descriuen millor el vostre caràcter i per què?

Entusiasta, honest i compromès. Som una persona implicada amb el món que m'envolta. Si veig una cosa que no m'agrada o no funciona, no me'n sé desentendre.

Com éreu de petit? Què us agradava més fer de fillet?

Tenia una gran curiositat per a tot, era imaginatiu i un poc despistat. M'agradava molt jugar amb els "clics" (que ara es diuen playmobil) i inventar mons amb tots aquells ninotets.

Amb quins dels valors de la vostra família d'origen vos heu volgut quedar?

Amb la generositat, l'idealisme i la tolerància.

Un racó de Menorca al qual vos agradi anar sovint?

Qualsevol indret entre Sa Mesquida i Favàritx.

Em podeu dir algú que vos inspiri?

M'inspiren els poetes com Miquel Martí i Pol o Vicent Andrés Estellés, que canten la lluita del dia a dia des de la senzillesa. «No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu», és un dels meus lemes de capçalera.

Quina és l'afició que vos fa perdre la noció del temps?

Perdre la noció del temps malauradament cap perquè sempre tinc tantes coses per fer, que no es dóna el cas. Quan tinc alguna estona lliure, llegesc o jug a jocs d'estratègia amb el meu fill o amb amics.

Per què vos vàreu ficar en política i què hi podeu aportar?

Sempre m'he sentit empès a participar socialment i políticament. Sempre he pensat que les coses es poden canviar amb constància i perseverança. Em vaig posar al moviment de les APIMES i després en política perquè vaig veure que hi havia problemes a l'escola dels meus fills que només es podien canviar si es canviaven les normes educatives. No era un problema ni de persones, ni de recursos: simplement, les normes s'havien de canviar. I això només es pot fer des de la política.

Com així vos decantàreu pel projecte de Més per Menorca?

A banda de la sintonia ideològica prèvia, em va seduir el sistema de primàries obertes, la qual cosa em permetia posar-me al servei dels companys i que fossin ells els qui diguessin si era el candidat adequat o no.

Finalment, si només poguéssiu escollir un canvi en aquesta societat, quin escolliríeu?

L'educació és la clau de tot. M'agradaria que el sistema educatiu fos un lloc de creixement personal, on els infants i els joves trobessin les eines per créixer com a persones, per aprofundir els seus interessos i per desenvolupar les seves habilitats. Si fóssim capaços de fer-ho, la resta vindria tota sola.