Maria Pons, número 5 de la llista l'Entesa de l'Esquerra de Ferreries

Es defineix com a «entusiasta, empàtica i coherent»

25/04/2019
Maria Pons. Maria Pons.

Maria Pons (Ferreries, 1966) és professora de català -assegura que treballa amb els éssers més apassionants de l'univers: els adolescents- i regidora a l'Ajuntament de Ferreries, on ha gestionat Educació i Turisme. Es presenta de número 5 a la llista de l'Entesa de l'Esquerra. 

Quins tres adjectius descriuen millor el caràcter de Maria Pons i per què?

Entusiasta, empàtica i coherent.

Entusiasta, perquè intent no passar per la vida sense entusiasme. Intent fer tot el que faig amb totes les ganes del món: la meva feina a l’institut, la meva tasca com a regidora, el meu paper com a mare, el meu lloc en la societat.

Empàtica perquè m’agrada escoltar la gent, posar-me al seu lloc i estar pendent de les seves necessitats (a vegades massa!). Crec que hem de ser un suport per als altres.

Coherent, més que un adjectiu és una fita personal! Tant la meva feina amb adolescents com el paper com a mare m’ha fet entendre que sense coherència no pots acceptar-te ni gaudir de l’estima i la confiança dels altres.

Com éreu de petita? Què us agradava més fer de filleta?

Era una filleta tranquil·la, que va créixer integrada en la vida del poble.

Vaig tenir la sort de formar part d’una família nombrosa molt unida, amb uns pares preocupats pel benestar dels seus fills. Açò em va permetre créixer en un ambient de seguretat i confiança que va llaurar en mi un caràcter extrovertit i confiat.

Som germana de quatre germans, tres majors que jo, així que em va tocar lluitar pel meu espai dins la família i açò em va fer més decidida i independent. 

Amb quins dels valors de la vostra família d'origen us heu volgut quedar?

Mon pare era un home valent, d’aquells que no s’empetitien davant les adversitats. Em va ensenyar que mai no havia de deixar de complir un somni si era la por qui m’impedia assolir-lo. Record que em deia: “Si és per por, no t’aturis. Tanca els ulls i tira’t a la piscina!”. He intentat fer-li sempre cas, obrir nous horitzons i no quedar-me en la zona de comfort que em venia donada. 

 Un racó de Menorca al qual us agradi anar sovint?

Som una caminadora compulsiva i em costa triar un sol lloc de Menorca, però potser em quedaria amb Trebalúger pels records de joventut que em reporta. Amb els amics anàvem a dormir a la cova de devora el riu i les vetllades allà hi eren memorables. Encara hi vaig qualque vegada amb bones amigues a dormir a la platja. A Trebalúger, el temps s’hi atura!

Em podeu dir algú que us inspiri?

Tota la gent que lluita per una idea. És allò que ens fa humans. En els moments que estem vivint com a país, m’inspiren especialment els presos polítics catalans. Quan sent les paraules de Jordi Cuixart o d’Oriol Junqueres, la seva defensa de la llibertat i de la dignitat com a poble, pens que només amb una política valenta i altruista podrem arribar a canviar l’estat actual de les coses.

Quina és l'afició que us fa perdre la noció del temps?

La lectura! Tenir a les mans un bon llibre em transporta i em fa perdre la visió de la realitat ni que sigui per espais breus de temps. 

Per què us vàreu ficar en política i què hi podeu aportar?

Entenc la política com a servei a la gent i com a via de millora de la comunitat. És per açò que quan Josep Carreres, batle de Ferreries, em va demanar de formar part del projecte de l’Entesa no li vaig poder dir que no! La política és l’única via que pot dur-nos a una gestió dels recursos en el seu sentit més ampli que s’atraqui a les necessitats i desitjos de canvi de la gent.

Crec que puc aportar a aquesta tipus de gestió sentit de realitat, escolta dels desitjos de la gent i capacitat de feina per dur-los a terme.

Com així us decantàreu pel projecte de l'Entesa i Més per Menorca?

Tant un grup com l’altre tenen com a eix central el menorquinisme com jo l’entenc. No com a un projecte provincià, que es mira únicament el melic de “lo nostro”, sinó amb una perspectiva que parteix de la pròpia essència com a poble per obrir el projecte polític a visions més àmplies: la defensa de la pròpia cultura inserint-la en la resta del territori, la cura de l’entorn i del mediambient amb una visió sostenible; la preocupació pel benestar de la gent sense oblidar els que més necessiten d’ajut; la promoció de la pròpia economia amb mires àmplies que no donin pa per avui i fam per demà…

Finalment, si només poguéssiu escollir un canvi en aquesta societat, quin escolliríeu?

Escolliria que el benestar social arribés a tothom. Fins que no arribem a la igualtat d’oportunitats per a tots i totes no viurem en una societat vertaderament justa.

Notícies relacionades

Josep Castells.

Josep Castells, cap de llista al Parlament

«Som entusiasta, honest i compromès»

Maite Salord.

Maite Salord, cap de llista al Consell

«Som una persona responsable -de vegades, massa!-, que m'encanta riure -fins i tot de mi mateixa!- i molt de la família»