El Consell compra el recinte prehistòric de Son Catlar per 580.000 euros

La proposta compta amb el dictamen favorable de la Comissió d’Economia i el dilluns dia 18 serà aprovat en sessió plenària (Galeria de fotos clicant sobre la fletxa).

11/06/2018

El poblat prehistòric de Son Catlar serà de titularitat pública, concretament del Consell de Menorca, després que s’hagi arribat a un acord de compra entre el conseller de Cultura i Patrimoni, Miquel Àngel Maria, i els propietaris dels terrenys on s’ubica el recinte arqueològic. L’acord és que el Consell pagarà 580.044 euros per a l’adquisició de les 3,75 hectàrees que acullen la integritat del jaciment.

El conseller Maria porta més de dos anys amb les negociacions de compra i amb la voluntat d’un acord, coincidint amb la mateixa intenció dels titulars de la finca. En aquest sentit el conseller ha manifestat la gran satisfacció per aquesta adquisició patrimonial i ha comentat que “és una de les propostes que m'han fet més il·lusió d'ençà que vaig assumir la responsabilitat com a conseller de Cultura de Menorca”. A més a afegit que Son Catlar “és una de les joies del patrimoni arqueològic de Menorca, que a partir d'ara serà de tots els menorquins i menorquines”.  Maria apunta alhora que amb aquesta operació “es reforça l’aposta del Consell amb la candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial”.

El poblat de Son Catlar ocupa una extensió de 37.500 m2, en el qual hi destaca, en gran manera, en el fet que és l'únic poblat menorquí que conserva complet tot el perímetre de la murada, que és de 900 metres de longitud, una alçada màxima de 3 metres i una amplada màxima de 6 metres.

El sistema defensiu de Son Catlar constitueix un conjunt de primordial importància per a l'estudi del final de l'època talaiòtica i les seves influències externes. Per altra banda, a l'interior del poblat s'hi troba tota la tipologia arquitectònica dels poblats talaiòtics: talaiots  un recinte de taula únic a l’illa amb dos portals d'accés a la façana. cases talaiòtiques circulars i altres elements de gran interès.

L'estat de conservació i la complexitat del seu sistema defensiu converteixen aquest jaciment en quelcom únic, no només a Menorca, sinó a tot el conjunt de les Balears i a tota la Mediterrània Occidental. Segons les darreres investigacions, la murada va ser construïda en el segle VI aC, i cap al segle III aC s'hi van adossar sistemes defensius nous i desconeguts en la cultura talaiòtica com són torres avançades, garites, plataformes artilleres... Aquestes estructures s'han de relacionar amb les Guerres Púniques, un moment de convulsió a la Mediterrània degut a l'enfrontament entre Roma i Cartago.

Des del 2015, un equip de la Universitat d'Alacant hi porta a terme un projecte, centrat en la muralla, que ha obert una línia d'investigació nova dins de la protohistòria de l'illa, que se suma a l’interès científic general de tot el recinte.

A més, s’hi han d'afegir els avantatges que representa en relació al foment de les visites: l'accés des del concorregut camí de Son Saura i la disposició d’un ampla aparcament a l’entrada.

Son Catlar serà el quart jaciment de Menorca que passa a mans de l’Administració pública: Ho són Torre d'en Galmés, Montefí i una part de Trepucó.

 

Notícies relacionades

Portades dels tres contes infantils sobre la prehistòria.

El Departament de Cultura presenta tres contes infantils sobre la prehistòria de Menorca

Tenen la finalitat de divulgar el patrimoni prehistòric entre els infants de 6 a 9 anys i formen part de les actuacions per a la Candidatura de Menorca Talaiòtica.

Pedreres de s'Arraval, on s'ubicarà Thalassa; i Casat de Binicodrell

Menorca presenta 11 projectes per valor de 10 milions d'euros a l'Impost de Turisme Sostenible

La institució insular dóna suport a dos projectes municipals pel valor patrimonial: la rehabilitació del casat de Binicodrell de Darrerre (Es Migjorn Gran) i la conversió de les pedreres de S’Arraval Vella des Castell en el centre marítim Thalassa.