El Govern de l’Estat manté la humiliació financera a les Illes Balears

Des de Més per Menorca es considera un espoli fiscal permanent d’ençà la instauració de la democràcia

03/08/2017
Mapes de balances fiscals per autonomies Mapes de balances fiscals per autonomies

Més per Menorca lamenta, una vegada més, la poca sensibilitat manifestada per part de l’Estat envers el finançament autonòmic i les mesures que correspondrien fixar per un nou model de finançament que permeti alleugerir la càrrega fiscal que suporten les Illes Balears des de fa més de tres dècades. Un tracte molt desigual que la formació menorquinista considera d’humiliació financera i d’espoli fiscal.

El document presentat pel Govern central torna a decebre les institucions balears, en concret el Govern de les Illes Balears, el qual havia intentat enguany trobar una nova via de finançament que milloràs la situació financera amb l’Estat. De fet, un Comitè d’Experts, entre els quals hi ha l’economista Guillem López Casasnovas en representació balear, ja havien treballat sobre el tema del finançament autonòmic i reclamaven una sèrie de mesures com el disposar d’autonomia i coresponsabilitat fiscal, entre d’altres, perquè les Illes Balears poguessin alleugerir la càrrega a la que la sotmet l’Estat. Les propostes del Comitè d’Experts no han volgut ser ateses pel Govern central. Les conclusions que ha presentat l’Executiu de Mariano Rajoy és insatisfactori i insuficient per a les illes.

És per tot açò que Més per Menorca, a l’igual que el Govern balear, lamenta la humiliació en matèria fiscal a què es sotmesa la nostra comunitat. Són més de tres dècades d’aquest tracte injust, ja que les Illes Balears és la comunitat que més aporta i la que manco rep de les arques de l’Estat. Un fet que afecta greument els recursos per a la sanitat, la educació, la política social, la seguretat, entre d’altres, per la qual cosa els ciutadans illencs no poden accedir als serveis amb igualtat de condicions que els de la resta de l’Estat.

És evident que l’actual Govern espanyol no té la voluntat de reconèixer les Illes Balears, en aquest sentit, per poder revisar el sistema de finançament i adaptar-lo a la realitat econòmica i fiscal de les Illes, perquè açò significaria disposar del mateix nivell de benestar social que la resta de comunitats.

El Govern balear i els assessors que han treballat en un nou model de finançament afirmen el menyspreu que s’atorga a les Illes per part de l’Executiu central amb la presentació d’un document que tira per terra les propostes del grup d’experts, perllongant així el dèficit fiscal que pateixen les Illes.

Un fet afegit a la desconsideració financera amb les Balears és el deute històric que l’Estat té amb la Comunitat Autònoma des de l’any 2007, quan a la modificació de l’Estatut es contemplava una disposició addicional que obligava a l’Estat a invertir més de 2.800 milions d’euros en el període 2008-2014 mentre el Govern central no hagués aprovat el Règim Especial de les Illes Balears (REB). D’aquesta inversió, contemplada a una llei orgànica com és l’Estatut, l’Estat només ha transferit, fins a dia d’avui, 359 milions. No ha complert amb aquest deute històric que fixa l’Estatut, ni tampoc ha volgut tramitar la modificació del REB, rebutjada fa uns mesos per la Mesa del Congrés a instàncies del Govern, al·legant, aquest, insuficiència pressupostària.

Així, a les Illes Balears el finançament seguirà sent deficitari, amb balances fiscals negatives que repercuteixen en la qualitat i benestar de la ciutadania. Tot perquè el Govern central no vol atendre les necessitats financeres reals de les Illes.

 

 

Notícies relacionades

Comença a fer feina una comissió que estudiarà quin és l’autogovern real de les Balears

Més per Menorca va sol·licitar a la Mesa del Parlament la creació d’aquest òrgan de debat perquè revisi l’abast de les competències de les illes després de 30 anys d’Estatut d’Autonomia

Patrícia Font

El Govern dotarà el Canal Salat de Ciutadella amb una plaça de pediatria

La iniciativa, presentada per Més per Menorca, era més ambiciosa i demanava un especialista i que hi fos les 24 hores al dia però, finalment, s’ha rebaixat la petició per aconseguir el suport dels altres grups parlamentaris.